SONET: VARIACIONS 1991-2001
Albert Roig

Saó—

que la fa
exclamar-se. Diu
ser una altra.

D’en terra
quan brolla el fosc do
que en ella es desviu
desclosa a la gerra
dels cors.

I els durà
als ulls—l’Alba morta.

Ser el tou resclosit
amb febre, la nosa
que esmussa, les plomes
soltes, cels del Corb
que acora.

— “Les pomes,
l’agredolç del crit.”




A partir de l'edició del llibre Que no passa (Els llibres de l'Escorpí, Edicions 62, Barcelona 1990) Albert Roig reescriu durant deu anys un mateix sonet: "Quin impuls". La seva versió definitiva és a Córrer la taronja (Empúries, Edicions 62, 2001).


Una de
les preguntes que desperta l'obra d'Albert Roig és sobre la seva escriptura. El lector -el curiós, no pas el corrent- que recorri aquesta petita obra completa d'Albert Roig, hi trobarà ben pocs poemes en la versió publicada anteriorment. per a alguns, és la tercera o quarta versió que surt a la llum, de vegades amb pocs punts de contacte amb la que va ser la primera. quedaria més parat, segurament, si veiés algun original d'Albert Roig: un full -o fulls, o la solapa d'un llibre, o un full de bloc rebregat, o la carta d'un amic- amb un intent de poema i una explosió inacabable de ramificacions i correccions. i encara obriria més la boca si veiés les cinc, sis, set versions que ha anat escrivint de cadascun dels poemes. a part de les millores evidents que signifiquen algunes de les versions, s'adonarà, però, que n'hi ha moltes que, només, canvis possibles, possibilitats paral·leles, futurs probables d'una mateixa arrel. i molts altres camins que porten a dos, o més, poemes diferents. la variació és, podríem dir, una de les maneres creatives d'Albert Roig.

Xavier Lloveras, pròleg de Córrer la taronja

01_que_no_passa.pdf
7'9Mb Que no passa / Albert Roig / Notes a "Que no passa", Albert Roig, Edicions 62, Els llibres de l'Escorpí, abril de 1990.

TRANSPORTS CIBERIANS 2007   |  CRÈDITS |  RSS