- ARAKI
- CARLES CAROLINA
- DUC UN CUC AL CAP
- FESTIGÀBAL 2007
- LA TRIBU
- O.V.N.I.s
- POESIA CATALANA A NYC
- POLE POLE
- w.VIRUS
- x.ENLLAÇOS
- y.TREBALL I POLÍTICA
- z.CRÈDITS I AGRAÏMENTS
- AUTÒGRAFS >
- CAVE CANIS 1 C >
- CAVE CANIS 2 A >
- CAVE CANIS 3 V >
- CAVE CANIS 4 E >
- CAVE CANIS 5 C >
- CAVE CANIS 6 A >
- CAVE CANIS 7 N >
- CAVE CANIS 8 I >
- CAVE CANIS 9 S >
- ESCOPOFÍLIA 2005 >
- ESCOPOFÍLIA 2006 >
- ESCOPOFÍLIA 2007 >
- LEM FESTIVAL >
- MACROMASSA >
- ROSA CODINA >
- SÒNIA GÓMEZ >
MANIFEST CONTRA L'ALIENACIÓ INFORMATIVA
La conquesta de la modernitat és la lluita per l'autoconsciència, l'esforç per superar la ignorància de les pròpies possibilitats i dels propis límits. El revers de l'autoconsciència, la seva amenaça, l'alienació, és la impossibilitat de reconèixer, en les pròpies obres humanes, la projecció de la interioritat. Esdevingudes exteriors, les obres, resten alienes, i el propi subjecte esdevé aliè respecte de si mateix, estrany.
A més de l'alienació pel treball (Marx i els primers teòrics de l'anarquisme són avui, pel seu diagnòstic de la societat industrial abans que per les seves receptes, més vius que mai), va prenent forma, amb el desenvolupament de la comunitat mediàtica i del pensament únic, una altra alienació, d'efectes encara més letals que l'altra: l'alienació informativa.
No és que els mitjans de comunicació de masses siguin, per ells mateixos, l'instrument satànic que pretenen alguns apocalíptics. Ben al contrari, han afavorit que l'augment de la quantitat d'informació disponible sobre el món i sobre la pròpia vida sigui a l'abast de la majoria de la població. Les veus de la reacció s'amaguen sovint sota la negativa indiscriminada a reconèixer en la informació una arma poderosa d'emancipació.
Això, però, no pot encegar ni silenciar la crítica contra l'augment progressiu de l'infantilisme en els mitjans i la consideració que aquests sovint fan, implícitament o de forma explícita, del lector com a imbècil. En el fons, no és sinó la cara mercantilista del paternalisme d'Estat, censor de les realitats que una burda pretensió inquisitorial vol amagar a aquells a qui no reconeix majoria d'edat mental.
Quan la informació sobre el món s'orienta tendenciosament a la creació artificial d'icones pseudoreligioses, quan es promou la veneració pel damunt de la participació, quan les programacions i els continguts ofereixen totes les modalitats de carnassa, aleshores s'està oblidant que la lluita per la informació és una lluita per l'alliberament i l'autoconsciència. Perquè la informació només és emancipadora quan genera la crítica i la dissidència, l'heterodòxia i la pluralitat. En definitiva, l'heterogeneïtat de la república de les idees enfront del monolitisme monàrquic de la veritat.
Estiu / tardor 1997
A més de l'alienació pel treball (Marx i els primers teòrics de l'anarquisme són avui, pel seu diagnòstic de la societat industrial abans que per les seves receptes, més vius que mai), va prenent forma, amb el desenvolupament de la comunitat mediàtica i del pensament únic, una altra alienació, d'efectes encara més letals que l'altra: l'alienació informativa.
No és que els mitjans de comunicació de masses siguin, per ells mateixos, l'instrument satànic que pretenen alguns apocalíptics. Ben al contrari, han afavorit que l'augment de la quantitat d'informació disponible sobre el món i sobre la pròpia vida sigui a l'abast de la majoria de la població. Les veus de la reacció s'amaguen sovint sota la negativa indiscriminada a reconèixer en la informació una arma poderosa d'emancipació.
Això, però, no pot encegar ni silenciar la crítica contra l'augment progressiu de l'infantilisme en els mitjans i la consideració que aquests sovint fan, implícitament o de forma explícita, del lector com a imbècil. En el fons, no és sinó la cara mercantilista del paternalisme d'Estat, censor de les realitats que una burda pretensió inquisitorial vol amagar a aquells a qui no reconeix majoria d'edat mental.
Quan la informació sobre el món s'orienta tendenciosament a la creació artificial d'icones pseudoreligioses, quan es promou la veneració pel damunt de la participació, quan les programacions i els continguts ofereixen totes les modalitats de carnassa, aleshores s'està oblidant que la lluita per la informació és una lluita per l'alliberament i l'autoconsciència. Perquè la informació només és emancipadora quan genera la crítica i la dissidència, l'heterodòxia i la pluralitat. En definitiva, l'heterogeneïtat de la república de les idees enfront del monolitisme monàrquic de la veritat.
Estiu / tardor 1997
