- ARAKI
- CARLES CAROLINA
- DUC UN CUC AL CAP
- FESTIGÀBAL 2007
- LA TRIBU
- O.V.N.I.s
- POESIA CATALANA A NYC
- POLE POLE
- w.VIRUS
- x.ENLLAÇOS
- y.TREBALL I POLÍTICA
- z.CRÈDITS I AGRAÏMENTS
- AUTÒGRAFS >
- CAVE CANIS 1 C >
- CAVE CANIS 2 A >
- CAVE CANIS 3 V >
- CAVE CANIS 4 E >
- CAVE CANIS 5 C >
- CAVE CANIS 6 A >
- CAVE CANIS 7 N >
- CAVE CANIS 8 I >
- CAVE CANIS 9 S >
- ESCOPOFÍLIA 2005 >
- ESCOPOFÍLIA 2006 >
- ESCOPOFÍLIA 2007 >
- LEM FESTIVAL >
- MACROMASSA >
- ROSA CODINA >
- SÒNIA GÓMEZ >
MANIFEST PER UNA CULTURA CRÍTICA I RADICAL
Els mossos no només mosseguen. També somnien, fins i tot quan mosseguen. I els somnis dels gossos són potser les mossegades que fan més mal. I els gossos, en cada mossegada (nou!), han volgut deixar la traça d'un somni. Un somni que és, per a molts, un malson. Aquest és el somni dels gossos: ser el malson de l'ordre. Ser el malson per a l'ordre.
Contra el fanatisme de la Identitar, els gossos somnien l'antil·lògica dissoluta de les contradiccions. Contra l'integrisme barbàric del Pensament Únic i del Mercat Global, els gossos somnien la seva cantonada, on dormen els marginals i on s'instal·la, ni que sigui per una nit, l'heterodòxia. Contra els enterradors megalomaníacs de la intel·ligència, els gossos somnien cada passa seva com si fos la primera i l'última. Contra les planyideres totalitàries del Jo, de l'Estat, del Capital i de la Pàtria, els gossos viuen la seva dissidència com els pàries. Contra la mascarada convencional del Poder i la ideologia de Sagristia, els gossos somnien les complexitats de les ombres, lluny d'una taula a la qual no volen ser convidats.
Els gossos escriuen en minúscules. Als marges i entre línies. I, des d'allí, sabotegen la cal·ligrafia de l'ordre i les ratlles estretes i rectes dels nous puritanismes. Hi deixen la petjada de la pota bruta com qui deixa un explosiu. Perquè subversió, a més de compromís pel risc, vol dir, també, sabotatge. Els gossos són uns il·lustrats crítics. Contra la complaença modernosa, somnien el somni de la modernitat radical: insatisfeta, però lliure. Independents com només es pot ser a cop de mossegades. Perquè només la cultura crítica és radical. Només la cultura crítica no sap què és l'obediència ni el fuet.
Els gossos saben que no hi ha somni sense ràbia. I saben que, en la ràbia, moren la vida, encara que morir sigui intransitiu. I saben, també, que la ràbia és epidèmica, contagiosa. Els gossos saben que no estan mai sols. Saben que els seus lladrucs fan diàleg. Per això, ni tan sols quan callen, deixen de somniar mossegades compartides. La solidaritat dels gossos. La república de les arts i de les lletres. Cave canis! Compte amb els gossos!
Primavera / estiu 1999
Contra el fanatisme de la Identitar, els gossos somnien l'antil·lògica dissoluta de les contradiccions. Contra l'integrisme barbàric del Pensament Únic i del Mercat Global, els gossos somnien la seva cantonada, on dormen els marginals i on s'instal·la, ni que sigui per una nit, l'heterodòxia. Contra els enterradors megalomaníacs de la intel·ligència, els gossos somnien cada passa seva com si fos la primera i l'última. Contra les planyideres totalitàries del Jo, de l'Estat, del Capital i de la Pàtria, els gossos viuen la seva dissidència com els pàries. Contra la mascarada convencional del Poder i la ideologia de Sagristia, els gossos somnien les complexitats de les ombres, lluny d'una taula a la qual no volen ser convidats.
Els gossos escriuen en minúscules. Als marges i entre línies. I, des d'allí, sabotegen la cal·ligrafia de l'ordre i les ratlles estretes i rectes dels nous puritanismes. Hi deixen la petjada de la pota bruta com qui deixa un explosiu. Perquè subversió, a més de compromís pel risc, vol dir, també, sabotatge. Els gossos són uns il·lustrats crítics. Contra la complaença modernosa, somnien el somni de la modernitat radical: insatisfeta, però lliure. Independents com només es pot ser a cop de mossegades. Perquè només la cultura crítica és radical. Només la cultura crítica no sap què és l'obediència ni el fuet.
Els gossos saben que no hi ha somni sense ràbia. I saben que, en la ràbia, moren la vida, encara que morir sigui intransitiu. I saben, també, que la ràbia és epidèmica, contagiosa. Els gossos saben que no estan mai sols. Saben que els seus lladrucs fan diàleg. Per això, ni tan sols quan callen, deixen de somniar mossegades compartides. La solidaritat dels gossos. La república de les arts i de les lletres. Cave canis! Compte amb els gossos!
Primavera / estiu 1999
